Pàgina:Francesc Palanca - El Sol de Russafa.pdf/28

Y ¿qué faré yo ¡ay de mi! sino amollar suspirs gròsos cuant tot el meu còr á tròsos m'el traus á tirons d'así? No, no, Sènto, en poder meu resistirte no esta yá: yo fuchc capa tú com vá fuchint el gat en un lleu! Al vóret, vixc sense pena; els teus ullets m'asesinen; tes paraules malusinen, y el teu alé m'envenena. ¡Sènto, Sènto! yo hu implòre sense vergoña ni pòr; ó fesme á tròsos el cor, ó adòram, perque t'adòre!

MUSICA.

Els dos.

Els ánchels al ohirnos parlar així, del sèl, si vòl Sem Pere, Van á fuchir. ¡Ay! qu'alegría tenen dos que se vòlen! ¡Chesus, Maria!

Sènt.

M'adòres?

Pepa.

T'adòre

Sènt.

Molt, Pepa?

Рера.

Hasta el sèl.

Sènt.

Yo chorre pastisos.

Pepa.

Yo estic chorrant mèl. Yo tinc confetura.

Sènt.

Yo tinc codoñat.

Els dos.

Volerse es la còsa mes dòlsa que hiá.

Pepa.

Desde Fransia hasta Pinedo, desde Lóndres á Mislata, no hiá Sènto mes bonico