Pàgina:Francesc Palanca - El Sol de Russafa.pdf/30

¿Y per qué?

Agos.

Tot el veinat está enternit de dolor: Pepa, Sènto es desertor fá dies.

Pepa.

M'has engañat!

Sènt.

Si, Pepeta; t'engañi: digueren qu'el moliner ton marit anaba á ser, y en el moment desertí.

Pepa.

¿En tan pòc apresi em tens qu'aixina de mi bas pensat? En tan pòc m'has estimat? ¡Apartat que no et vullc chens!

Sènt.

Pepa, si tornes á dir atra paraula com eixa, de sentiment, há mateixa, davant de tú empegue un tir .

Pepa.

¡Qué dius!¡amaga al moment, amaga eixa arma fatal! ¿No saps tú que tot el mal que tú sentes, també el sent? ¿No coneixes qu'el còr meu dueño no ne té mes que ú, y si li faltares tú, als dos mos mataba Deu!

Sènt.

Ah, perdónam! Tens raó.

Agos.

Pensém en lo qu’ham de fer!

Pepa.

Ara, lo qu’es menester que t'amagues, Sènto.

Sènt.

No.

Pepa.

Cóm!

Sènt.

No hu-esperes de mí.

Agos.

Visantet!

Sènt.

No prevalique.

Pepa.

Sènto, ¿y si yo teu suplique?

Sènt.

Entonses....

Pepa.

Contesta!

Sènt.

Sí.

Pepa.

Vesten per así.