Pàgina:Francesc Palanca - El Sol de Russafa.pdf/34

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
  ya ham armat masa que dirs.

Sarquento, márchen.

Sarg.   Señora,
(A Pepa.)
  siento, en verdá este suseso;

y aunque me dé angustia, preso
me lo he de yevar ahora.

Pepa.  ¡Sènto!
Chero.   No dirá la historia

que no sé cumplir.

Pepa.   ¡Per Deu!
Sènt.  ¡Adios, Pepa!
Pepa.   ¡Sènto meu!
Sarg.  Marchen.
Bar.   Victòria! Victòria!
(Dins.)


Esena XIII.


Els mateixos y Bartolo per el foro dreta.


Bar.  Visantet!
Chero.   ¿Quí ha alborotat?

¿Per qué en mich de tants chemecs
crides?

Bar.   ¡Perque en estos plecs....

li pòrte la llibertat!

Tots.  La llibertat!!!
Bar.   Llixca ahí:

vecha si aixó está cabal.

(A Cheròni.)
  ¡Son del mateix Cheneral!

Tome ustét.

(Al Sargento.)
   ¿Están bé?
Sarg. y Chero.   Sí.
Sènt.  ¡Tio meu!
Bar.   Sense temor:

abrásam. Tórne á la vida,
La ofèrta ya está cumplida,
pero queda algo millor.
El gobèrn ha decretat