Pàgina:Francesc Palanca - El Sol de Russafa.pdf/6

Consuelo implora,  no sígues dura,  pues si l'il negues,  vá á morir huí.

Cantaor.

El sol que vá en la carrera cuant acamines p'el mon s'oculta; y es qu'el apaga, Pepeta el teu resplandor.

Cor.	Obri la reixa, etc.

Se repetix lo mateix.

S'òbri la reixa y apareix en ella Pepeta. El cor se retira á un costat. Sènto se coloca á un cantó de la casa, de modo que Pepa no el puga vòre.

Pepa.

El còr com una esponcha La música em fá obrir.

Sènt.

S'ha ubert ya la finestra: anéusen tots d'así.

Cor	Deixeulo estar,  Que estiga allí,  y á pòc á pòc  marchem d'así.  Silensi, pues,  chis, chis, chis, chis,  y á pòc á pòc  marchem d'así.  Deixeulo estar,  que estiga allí:  chis, chis, chis, chis,  chis, chis, chis, chis.

El cor sen vá per lo foro dreta, y á pòc s'el òu cantar la cansó que serví de introducsió, la cual deurá ser molt piano á fí de figurar que están ya llunt.

Esena II.

Pepa y Sènto

(Parlant.)

Pepa.

Música, cansons y flòrs! quí eu diria, quí eu diria que estes coses algun dia