Pàgina:Francesc Palanca - El Sol de Russafa.pdf/7

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
  m'habien de donar plòrs!

¿Ahon están aquells hermosos
moments, que chut á esta reixa
ohuia la dolsa queixa
y aquells suspirs amorosos?
¿Qué s'ha fet aquella veu,
Siñor, que tantes vegaes
me canta aquelles albaes
que entraben dins lo còr meu?
Huí me fan rompre en un plòr
sens podero resistir,
y em feen l'anima obrir
com cuant s'esclata una flor.
Dihuen tots que ningú em chafa
la guitarra en lo terreno,
y els fadrins entre lo bueno
m'an tret ¡¡el Sòl de Rusafa!!
Pero un sentiment tinc yo
que tot el cor me desgarra:
y es qu'à la pobra guitarra
li fa falta un guitarró.
En tú pense á totes hores,
Sento, qu'estás en la guerra
dels moros, ¡y en esta terra
ya t'agradaben les mores!
Mes quí el atrevit será
que á la porta de ma casa
á fer música es propasa
y a deiarme esta enramá?

Sènt.  Ú que está en pena, Pepeta,

desd'aquell cruel matí
qu'es va separar d'así.

Pepa.  ¡Sènto! Sènto!
Sènt.   ¡Repalleta!
Pepa.  ¿Cuánt has vengut?
Sènt.   Fa sis dies.
Pepa.  ¿Pero ya en llisensia?
Sènt.   No.
Pepa.  ¿Has desertat?
Sènt.   ¿Qué se yo?