Pàgina:Francesc Palanca - El Sol de Russafa.pdf/9

Sé qu'ella vòl obligarte, y á mí me s'endú el dimòni. Fá sis dies qu'apleguí, Pepeta, en lo rechiment á Valensia, y al moment tot lo que pasa sabí. Y sinse aguardar rahons prenc en seguida soleta, y así m'en vinch á pateta y en prou males antensions. Qu'el que vé de matar mòros com qui matara mosquits, no li fan pòr ya els bufits de cuaranta sinc mil tòros, Y lo mateix li sin dona que se li plante davant un oso, qu'un alefant; un tigre, qu'una lleona.

Pepa.

Calla, Sento. Es sert qu'el só Cheroni, que ya es un vell, tracta de qu’em case en ell.

Sènt.

Y ta mare achuda.

Pepa.

No; pero com ell es l'alcalde, té pòr que li fasa mal, ó que li arme un tic-real y en una multa la balde; y s'aguanta la pobreta, y ell está com un pabòrde tot tan tou ... Cuant s'enrecorde em case en tú y li fas feta.

Sent.

Poro...

Pepa.

Ma mare m'ha dit: «Tú calla y l'engañarás, Pepa, qu'el que tu voldrás aquell será ton marit.» ¿Cuánt de temps te falta á tú pera agarrar la llisènsia?

Sent.

Un añ.

Pepa.

Pos preno en pasència,