Pàgina:Francesc Palanca - Un niu d'enredros.pdf/12

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Rosal. Dios le ayude.
Emilio.   Alienta y fia.
Rosal. Siendo así, por qué razón

no decir hoy á los mios...

Emilio. Dispuesto para ello estoy,

mas antes cumplir me toca
lo que mi tio exigió.
Me quieres!

Rosal.   Puedes dudarlo?
Emilio. Y mi Adolfo?
Rosal.  Angel de Dios!

Hoy mas hermoso si cabe
que cuando te fuistes.

Emilio.  Oh!

por ti aliento y por él vivo.

Rosal. Yo por vosotros.
Emilio.  Mi amor!

Antes de poco, bien mío,
voy á dar cima á una empresa.
No te asustes y en mí fia.

Rosal. Oh! tus palabras me hielan!
Emilio. Serenidad.
Anchel.  Si s'acósta,   (Dins.)

li avente un lapo.

Patr.  Ancheleta!  (Dins.)
Rosal. La voz de mi tio!
Emilio.  Adios.
Rosal. Huye.  (Se'n va per la segon porta
Emilio.  Valor y prudencia.  de la dreta.)

  (Anantsen per el foro.)

 ESCENA IV.

 D.Patrisio y Ancheleta, primera pórta dreta.

D.Patr. No córregnes, sagrantana.
Anchel. Pares vosté, agüelo chepa.
D.Patr. Mira...
Anchel  Res tinc que mirar!

vosté meneche la llengua,
pero els dátils à un rincó,
o es fásil que...

D.Patr.  Sicatera!

Corazon saragatero;
depósit de loa canella;
taconets d'armela en sucre
y ojitos de...ábrete, tierra!
¿Per quin motiu,caramelo,
m'estufes d'esta manera?