Pàgina:Francesc Palanca - Un niu d'enredros.pdf/17

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
la endigna y tan bé retruca,

que m'atonta, me trabuca,
m'enredra y me torna gábia!)

Anchel. Ductar de la mehua fe,

tan pura com el sól pur!
vosté es un churro maur
que no mereix lo que té.

Batis. Pero, Anchela...
Anchel.   Si siñor.

Quisá molt pronte vindrás
y als meus peus implorarás
qu'et perdone per favor.
¿Si em fera goch el diner,
mariner de la patilla.
no diria ancha Castilla
y á la mar el mariner?

Batis. Si pero...
Anchel.   Déixam á mi

que li seguixca la guasa,
que cuant sapies lo que pasa,
vorás lo que pasa así.

Batis. Vól dir...
Anchel.   Que tú eres el rey.
Batis. De véres?
Anchel.   Como se abona.
Batis. Sí?
Anchel.   Sí: tehua es la corona,

perqu'et vullc de tota lley.

Batis. Pues entonses, rumbo franc:

m'entregue al mar del amor,
que ni á babor ni estribor
haurá qui mos tire al blanc!
Pica palos si t'apura;
vine así, sol del Perú,
qu'entre brea y salaura,
vach á ferte una pintura
que sapia á marisco crú!
Tú aprofitant la resaca
t'en ixes empopaeta...

Anchel. Y tú...
Batis.   Berganti-goleta,

fentli fóc á la pollaca!
Tú tan bonica com eres,
al vore qu'et vach correut,
tires el drap tot al vent
en ales y arrastraeres.
Pero yo ardint de corache
mirant qu'el vent te s'empórta
to desfaré... l'óbra mórta