Pàgina:Francesc Palanca - Un niu d'enredros.pdf/24

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Rosal.  Abrevies.
Batis. Bueno,vach.
Rosal.  Deu l'asistixca. (Se'n entra)

 ESCENA XII.
 Batiste, y á póc Anchela en l'atre chiquet.

Batis. Pues, y m'arrima la porga!

ya m'ha eixit la loteria.
Si's desperta y vol mamar,
me va á empastrar la camisa.
Procurem en cuant en auts
arribar... ;Santa Casilda!
si el nóm de la tal barraca
l'ha olvidat! Malait siga!...
Y ara qué fem? oh qué idea!
vach al cuarto d'eixa andigna,
li arrime un güec ahon te l'atre,
me'n fuixch, y que s'aclarixca.
Pero y si luego...   (Retrosedint. Entra

Anchel.   (Cuánt tarda  Anchela.)

ma chermana, y esta cria. .)

Batis. Si, si; lo millor...
Anchel.  (Ell es!

Si volguera...)

Batis.  A mi qui'm fica?...
Anchel. (Probem.)
Batis.  Pronte. (Desidintse á entrar

 per ahon ix Anchela.)

Anchel.  Batistet!
Batis. Re-Cristo! l'atra mochilla!
Anchel. Mira, fem pau, y este chic

endústel ahon yo te diga.

Batis. Oy! so nas d'apaga-llums!

so emperatris de la cuina!
Asó es que la molt guilopa
m'ha pres per ama de cria!

Anchel. Calla.
Batis.  Asó es plá convengut.
Anchel. No hu cregues.
Batis.  So mala vibora!
Anchel. Per favor...
Batis.  No vullc callar.
Anchel. No chilles.
Batis.  Así hià rifa

de mamons, y m'els endorsen
p'anarlos donant eixida.

Anchel. Calla, per Deu!