Pàgina:Francesc Palanca - Un niu d'enredros.pdf/26

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
¿qui es vosté y qué's lo que fá

á soles dins de ma casa,
ni en quina llisensia ha entrat?
¿S'ha quedat mut? hóme, parle.

Batis. (Ya tenim l'ólla empastrá.

Mes ya qu'estic en lo toll.
á Roma per tots y avant.)

D. Patr. No mereixc contestasió?
Batis. Si tal. (La vach á soltar.

y móc así un cañaret
que no s'olvida en sis añs.)

D. Patr. Podré saber quíns obchéctes

te vosté en eixe sofá?

Batis. (Este tio em pren per lladre!)

mire vosté!...

D. Patr.  Siga franc.

Quí es vosté?

Batis.  Que quí soc yo?

home, li hu vach á esplicar:
Soc Batiste Secanelles,
mariner, qu'está acabant
el servisi en lo vapor
que hiá en lo port amarrát:
en mes honra y mes desensia
qu'un agüelo carcamal
que hui sinse lastre y quilla,
sense timó ni velám,
atracant ve á una goleta
que navega en estos mars.

D. Patr. Atenga...
Batis.  Mes com yo soc,

don Patrisio, una real
que du sent canons per banda
y un aparejo brillant,
mirantlo á vosté en lo golfo
y á l'altra casi engolfá,
m'en ha vengut á estes aigües
arresiant el temporal...

D. Patr. A qué?...
Batis.   A pasarlo per ull

si chista, sin mas ni mas,
y als dos tirantlos á pique,
fer así un nou Trafalgar.

D. Patr. Pero, home...conque vosté...
Batis. Qué li ha paregut, chermá?

Vosté m'ha pres per un lladre...

D. Patr. Mes...
Batis.  Y al bullirme la sanc

móc así el gran safarrancho