Pàgina:Francesc Palanca - Un niu d'enredros.pdf/27

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
y aclarim la veritat.

¿Vól saber quin es el robo
que tinc así en lo sofà?
¿vól vore cuatre pernils
y dos melons de tot l'afi?
Arrimes, óbriga els ulls
y destape.

D.Patr.  San Pascual!

Dos chiquets!...

Batis.  Dos chics ó chiques;

pos de tant no m'ha enterat.
Y ap vostè qui es la mare
de ú d'ells ó dels dos? No hu sap?

D.Patr. No.
Batis.  Pos la mare ó les mares,

perqu'en aixó no estic clar,
son d'así.

D.Patr.  Cóm?
Batis.  Así vihuen,

y dins d'esta casa están.

D.Patr. Qué's lo que diu?
Batis.  Si siñor.
D.Patr. Infame, vil!...
Batis.   Vacha aspay...
D.Patr. Bribó!
Batis.  (A est'agüelo li pinte

una fragata en lo nas.)

D.Patr. Falsari!
Batis.  Ya que m'insulta,

vach á dir así chillant,
que crec que vosté es el pare
de ú d'estos dos sacristans. (Chillant.)

D.Patr.  Santo Dios!
Batis.  Lo dicho, dicho.
D.Patr.  Favor! Socorro!

 ESCENA XV.
 Els mateixos, Don Romualdo y á póc Rosalia y
  Anchela.

D.Rom.  Qué hiá?
D.Patr.  Qué vóls que hiacha? este tuno...
D.Rom.  Qué? qué?
D.Patr.  Si no puc parlar!

Diu qu'eixos chiquets que veus...

Rosal. (Deu me valga!)  (Oculta darrere


 de la primera porta de la esquerra.)

D.Rom.  Parlarás?