Pàgina:Francesc Palanca - Un niu d'enredros.pdf/28

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Anchel. Siñor, siñor!...
D. Rom.  Qué te pasa?
Anchel. Don Emilio...
D. Patr.  El estudiant!
Anchel. (Batiste asi!) La chustisia...
D. Rom. La chustisia?
Anchel.  Vól entrar.
Rosal. (Virgen santa!)
Anchel.  Y don Emilio

yo no sé lo qu'els dirá,
qu'els té entretenguts.

D. Patr.  Amágat.
D. Rom. Fora inútil eixe pas.
Batis. (Asó es un niu de embolics

que no's pot aclarir may.)

D. Patr. Mes tú, vil enredraor,

declara que has calumniat.

Batis. No siñor, y árdase Troya.
Rosal. (Mare mehua!)
Batis.  Y pa probar

qu'es molt sért y qu'eixos chics
tenen asi à la mamá...
(Donemli un susto y que parle.)
Voste veu este?

Rosal.  (Sen Pau!)
Batis. Adolfo, ya que tots callen,

vach á estrellarte en un bac. (Figu-
rant que va á agarrar al que supon ser fill
de Rosalia.-- Esta ix de pronte tirantse
sobre son fill.)

Rosal. Fill del meu cor! no, detingas!
Batis. Chesus!
D. Rom.  Oh, furor!
Batis.  Qué tal?
D. Rom. Infame!
Rosal.  Mátem si vol,

mes al honor no he faltat.

D. Rom. No m'impórta! (Dirichintse furiós

 á ella.)

 ESCENA ULTIMA.
 Els mateixos y Emilio, á póc Rosa.

Emilio.  Alto, señores:

soy su esposo.

Tots.  El estudiant!
Emilio. En secreto estoy casado

hace un año; y de este modo,