Anchel.
|
(Batiste asi!) La chustisia...
|
Anchel.
|
Y don Emilio
yo no sé lo qu'els dirá,
qu'els té entretenguts.
|
D. Rom.
|
Fora inútil eixe pas.
|
Batis.
|
(Asó es un niu de embolics
que no's pot aclarir may.)
|
D. Patr.
|
Mes tú, vil enredraor,
declara que has calumniat.
|
Batis.
|
No siñor, y árdase Troya.
|
Batis.
|
Y pa probar
qu'es molt sért y qu'eixos chics
tenen asi à la mamá...
(Donemli un susto y que parle.)
Voste veu este?
|
Batis.
|
Adolfo, ya que tots callen,
vach á estrellarte en un bac.(Figu-
rant que va á agarrar al que supon ser fill
de Rosalia.-- Esta ix de pronte tirantse
sobre son fill.)
|
Rosal.
|
Fill del meu cor! no, detingas!
|
Rosal.
|
Mátem si vol,
mes al honor no he faltat.
|
D. Rom.
|
No m'impórta! (Dirichintse furiós
á ella.)
|
ESCENA ULTIMA.
Els mateixos y Emilio, á póc Rosa.
Emilio.
|
Alto, señores:
soy su esposo.
|
Emilio.
|
En secreto estoy casado
hace un año; y de este modo,
|