Aquesta pàgina ha estat validada.
| de que se descubra todo es el momento llegado. |
| D. Rom. | Cómo!un plec.) |
| Emilio. | Sí; mi señor tio le sacó, y mia es su herencia; |
| D. Rom. | Hijo mio! (Abra- |
| Emilio. | Quiere decir...zándolo.) |
| D. Rom. | Als meus brasos. |
| Rosal. | Oh, dicha! |
| Anchel. | Grasies á Deu! |
| Batis. | Póc á póc, segons se veu, tot lo mon va eixint dels pasos. |
| D. Patr. | Sért es. |
| Batis. | Y est'atre ninót? Ya qu'el recurs tinc comprés, |
| Anchel. | Detinte. |
| Batis. | Pronte. |
| Emilio. | Por Dios. |
| Rosal. | Deixeume pas.(Entrant per el foro.) |
| Anchel. | Tarambana! |
| Rosa. | Fill meu! |
| Anchel. | Veus? de ma chermana, qu'al mateix temps cria als dos. |
| Batis. | Vamos!...(Reflexionant.) |
| Rosa. | Prinsip, diamant...! |
| Batis. | Soc un churro!... |
| Anchel. | Considera... |
| Batis. | Perdónam. |
| D. Patr. | Ah, sicatera! |
| Batis. | Amic,ya hu está mirant. |
| D. Patr. | Y el meu casament, traidora? |
| Anchel. | Chesus! |
| Batis. | No fem un empastre. |