Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/125

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


hermoses y tímides donzelles a les que'ls hi fa exhalar un sospir y prou, y no les inquieta ab insistencies de mal gust, ni les acaricía sinó lo més necessari pera que diguin alguna cosa dolsa y les dexa luego somriure ab una rialleta que vibra y penetra dins del cor sens que ningú dels que se les escolta pugue remediarhi rès.
 De bona fè, contava ab aquestes delicies per tota la setmana, y fins temía que'ls meus oidos després de haver gustat, per recordansa, tan empinats senyorius y fineses, no's comprometessin posantse en lo conflicte de no volguer sentir parlar a la gent. Y me'n aconhortava pacientment ab idea de que tal rigor no'm sería de molt perjudici, calculant, per remey ò per bona composta, dedicar una orella pel tracte mundà y l'altra dexarla fer festa y que se'n anés de convit ab totes aquelles sonoritats dels grans mestres que fan de la música'l cordial més segur per lograr la pau, l'alegría y'l benestar en tota lley de situacions (encara qu'hi manquin diners,) mentres la salut estiga a son lloch y cumplexi ab les seves obligacions.