Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/136

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
137
UN POBRE

talviar lo treball, ningú l'ha rebassat encara, per que l'aboleix de frente y senyala a les vinentes generacions un sistema d'igualació comuna que los que vulgan adaptarshi tenen de renunciar a tota mena d'escarràs que rebaxa'ls homes, los torna defectuosos, y a copia de cansaments los aplaca cap a terra com uns irracionals...
 Y'l mancebo que, prenent idea de les erissipeles, va aplicar l'inflor en los coxins, ¡ab quin altre avens de tan mèrit no afavorí als nostres germans d'èpoques enderrerides, los quals cada vespre tenían de compondre'l farsell si volían que'l cap los hi reposés! Un matalàs, un coxí y un llanguiment ben declarat..... ¿quín altre recreyo se li pot encarar sens ofendre a les bones costums?...
 Axò penso, y altres cabòries m'entristexen al despertarme sentint los rebufos y blasfemies ab que'ns treuen del llit pera que desembrassem lo lloch pera dexar sortir los carros.
 La belitralla contesta movent escàndol, glosant les paraules del esparracat aposentador ab noves y més asproses injuries, y tot plegant