Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/137

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
138
EMILI VILANOVA

gavies, com se sol dir, s'amaga per sota les galeres ò cerca'ls recons més foscos per apanyar ses trapasseríes. Luego van exint y escatifenyantse impedits (per voler del envenat,) tan destres en manejar la llengua com les cames per pujar en la somera, coxos qu'amenassan ab totes dues crosses, rancos que no s'acotan y fan postures fins al carrer, cegos ab males mirades y mancos que clouen los punys. Tots surten ayrats, ab intencions sinistres però l'ayre frescal los reacciona, los hi modifica'ls intents y se'n van dret a la taberna a suavisar ab ayguardent l'amargota que'ls escanyava.


  *   *   *

 Diuen que les naturaleses cambían cada cinch anys; donchs, la meva es un exemple de fermesa: no la capgira rès; ab la edat que tinch, pot ser m'ha donat més de vuyt toms; però sempre he quedat del mateix terme: ab un aburriment al treball y una constància de màrtir pel no fer rès, però soportant la fatiga d'estar a totes hores fent lo doleccionista de xavos.