Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/152

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


datos després, y'ls gustos que tenía, ja'ls imformaré de tot si'n volen fer una ressenya. —


  *   *   *

 Ab aquestes plagasitats y semblant conversa arribaren a casa d'en Ciril-lo ahont verdaderament s'hi sentian unes olors no tan ponderoses com ell deya, però molt fines y obridores del apetit.
 Se posaren a taula y comensà lo sopar ab los musclos, negres, llustrosos de fòra y plens com de rovell d'ou un cop oberta la closca. Lo Diputat s'animava menjant aquella fruyta de roca, com deya ell, qu'excita la set.
 — No hi hà com lo natural, — exclamà bevent un glop de vi derrera els musclos. Be n'hauràn presenciat de trànguls y males mars y pèrdues de barcos, aquexos animalets; y reparèu de quina comformitat van conduhits, que passi'l que vulgui al mar gran, ells tancantse a la porteria ja son a cobro y que vinguin onades y més mullena, qu'una vegada encastats a la roca del seu distric-