Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/154

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
155
LES BODES D'EN CIRIL-LO

per que les altres mitges no duen malícia.
 — Ja veuràs, noya, no articulegèm més. Pòrta'l conill, y trèu aquexa plata d'instruments de bolero; —digué en Ciril-lo.— Destapa l'urna, —afegí. — ¿Què tal? Veyèu si'n tenia de pesses aqueix feligrès: cada tall, un plat. La pell l'hem encastada aquí fóra, a l'exida, que fa feresa de veure: sembla un buldoch abrahonat a la paret. La faré adobar pels peus del llit.
 — Nó, no hi vull embrassos, —feu la Quica.
 — ¿Que tens por de que's torni rabiosa?
 — Sí qu'era tot un personatge. Hi està ab pena dins d'aquesta cassola.
 — Ja veuràs, pel temps que s'hi té d'estar, que's mortifiqui una mica. Sómhi: qui vulga'l cap que fassi l'ullet.
 — Passo: —contestà resolut en Pedassets.
 — Y jo, —afegí'l Diputat.— No hi he tingut may afíció: es com un caxonet de betes y fils: tot son departaments y comparticions.
 — Per que ho sàpigas, es lo bossí