Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/171

y sou vos que m'haveu mort per toujours et d'una mort vilaine, ignominiosa! Soch jo'l lache y'l malaventurat! Jo mateix me trepitjaria, veyèu quina es la meva honte y'l meu despreci envers moi. ¡Oh, mon pobret Philastre, va inonder les fourneaux, va-t'en etouffer lo teu deshonorament; que'l fum te caxi la figure que no te la trobis ni per palparte los mostatxos! No la podràs pas pahir semblant agravació al teu honneur, petit Philastre! ¿Y la teva família qu'es a Fransa? ¡encara menos, si per cas!... Tuts resteràn morts de surprise com si un llamp los hagués foudroyé. ¡Una colonie de parents deshonorats!!... ¿Et celles de la meva dóna los Côteletts? ¡ells que no volían lo nostre mariage! No mancaràn pas de burlarse, y quin istil de sàtires! seràn de bon escoltar, jo ho crech be, jo. Y Mr. Fourchon, mon antich maître, aquest ne dirà de belles; lui, que per dérision me anomenava le cok de la banlieue!
 — Però, Mr. Philastre, es menester tenir calma; no so jo qui us despatxa, es lo President de la vostra República; jo no puch, encara que'm