Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/186

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


per poguer dir a la dama: No sé si t'estimo... tan sols per hermosa te'l dedico; qu'en la meva terra, en l'altiva Catalunya, a la que'ns sorpren y admira més que les altres li rendim lo més clar tribut que ve del enteniment; y quan nos estima... ¡oh! quan nos estima, som lo poble fanàtich de sempre, lo dels martiris de l'inquisició; nos dexem matar a copia de fiblades d'uns ulls amorosits!
 Y veyam si, per acabar lo poema, la hermosa inglesa's casarà ab algun Lord, cansada d'esperar al espanyol llustre, que s'haurà distret d'ella derrera dels llibres.


* * *

 Donchs, be; tan sabi, ab tanta t'ama, es la criatura més distreta, ab un ordre de distraccions qu'afavorexen als companys lleminers. Al Ateneu, més d'una vegada quan tira'l sucre a la copa, ja fa estona que s'ha begut lo cafè. Com a poeta, jo'l disculparia pensant: axò es que'l veu de color de rosa y no se'n adona; però'l