arrodonir lo negoci y córrer a jugar, com si fossen criatures, en les divertissions de la bolsa.
Senyor, axò no ha de ser, y vostè ha de posarhi'l conforme. Díga vostè axò no siga, y no serà, y veurèu luego com lo mandato ha sigut bo.
¡Què! Nosaltres fòra de casa, los vehins de la ciutat!... nosaltres, los fills d'aquest pom de flors de l'Argentería, del histórich carrer de Basea, de la famosa plassa del Angel, de tots aquests carrers ombrívols y sanitosos, modestos y arreconats com per no fer nosa a les víes més orgulloses, voltat de temples superbos, ab una congregació de campanars que'ls rodejan y que'ls contemplan nit y día per que assí encara hi veuen guardades ab amor les costums honestes que fan del vehinat una familia, de la casa patriarcal tabernacle, y conservan ab lo perfum de l'antigor, aquell jayent dels avis nostres qual fama quedarà sobrevividora a tots los sigles per les nobilíssimes paraules del immortal Cervantes!
¿Y axís s'atropellan los recorts? ¿Y les afeccions? aquexos candors
Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/200
Aquesta pàgina ha estat revisada.
201
carta al senyor arcarde
