desde'l diumenge passat, en que vaig tenir la honra de besarli les mans, de que tota la meva parlería no fos una protesta llagrimosa contra la reforma de la ciutat y son necessari embelliment.
No era aquest lo meu sentir, y prechvos, senyor, qu'esmeneu semblant idea, que fora errada y lluny de la meva intenció. Solament volía indicarvos, y avuy torno a insistirhi, que si la necessitat de la reforma es reconeguda per tothom, n'hi hà molts que temen no's fassa una etzaguellada y's prenga pretext d'una millora pera ferne exir un negoci desequilibrat.
Ja que la època present es tan democràtica... víngan los procediments democràtichs; víngan noves barriades en lo cor de la ciutat, ab habitacions modestes y senzilles, a fi de que'ls menestrals y obrers que viuen en aquexos carrerons, que a tan llastimer compadiment mouen als filàntropos benignes—y negociants al mateix temps,—tinguen
