Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/207

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
208
emili vilanova

res de roses fines y garbelladures essencials molt sutils y pintoresques.
 Les nimfes y'ls amorets del frontó, s'estan allí dalt tan escarides de roba y sens quexarse de la tivantor dels vents, ataleyats en fer bromes y jugar y riure tot lo día, y tan placenta felicitat la compartexen ab les orenetes que hi niuan y omplen aquelles alsaries ab una xerradissa que no hi hà cap intèrprete en lo moll de la Barceloneta que'n pugue donar trasllat. L'aygua que cau d'aquesta cascada d'un gerro al altre, desfentse en granets de cristall, com si a sa manera passés lo rosari alabant sa ditxa y benehint la ventura de tal cayguda que la converteix en música sonora y en resplandors matisats pel mateix sol que'ls hi pinta gota per gota... Aquelles palmeres que's gronxan ab tan senyoriu, saludant als mascles que venen d'Elx per allotjarlos al passeig de Colon—altre ornament que la ciutat us deurà, ínclit Arcalde,—ni anyoran sa patria, ni envejan millor estada ni major recreyo que'l que gosan en aquelles voreres florides. Les magnolies, que no tenen competidores en cap