Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/239

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
240
emili vilanova

doce han dado ab tal discordancia de veus y ab un despotisme en los compassos, que'ls uns cuytavan molt com per guanyar los minuts mal-lograts en la conversa, y'ls altres ab tanta catxassa com si'ls hi dolgués cantar dotz'hores tot d'un plegat.
 Ab semblant mancament, jo, que so rígit y precís com unes minuteres, per que'ls comptes me sortissen justos, he tingut de caure en la poètica ficció de pensar qu'anava naxent segons anavan tocant los rellotges de la ciutat.
 Quan ha cessat lo desordre, he sentit un quart, luego dos, y tres més, tots d'una embestida, de modo qu'axís qu'he sapigut qu'era la una, m'ha fet l'efecte de que me l'havían servida a la carta.
 Per poca estona tot ha quedat en silenci; he sentit cantar los galls. ¡Semblavan primers tenors!
 Dels serenos no n'he fet cas ni menció, resolt a no escoltarlos y que fessin lo que volguessin ab los quarts y les hores: ¡per ells feyan!
 Entretant, la nit, aquesta esposa fidel del día, ornada ab son manto cobert d'antiqüeles, y en lo front,