Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/33

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.




* * *

 — Mundeta,—deya ahir lo senyor Pau a la criada; — te'n vas a comprar la mona per en Carlets, que demà es Pasqua, y aquell bordegàs se presentarà a primera hora a cercarla. Vés, pregúnta a la senyora... tu, Lluisa, ¿quànts anys té'l nebot?
 — ¿Quín, lo d'Amèrica?
 — Sí,'l de ca'n Pistraus; vès ara ab què surts! En Carlets, dòna, 'l que jo li so padrí.
 — Déxam contar; no sé si va nàxer un any ò dos abans de la febre; deu tenir dotze ò tretze anys.
 — ¡Còm pot ser!
 — Mira, cónta ab los dits: quan va venir l'Amadeo, no sé si va posar la primera dent ò, vaja no me'n recordo pel fixo; però sé que varem regalar unes faldilles de llana a la dida.
 — ¿Y aquell xicot tindría tretze anys? si encara no n'aparenta mitja dotzena... ¡Cà! no pot ser.
 — Oy, tén compte; com ve d'un llinatge tan poderós... que'ls seus