casa fent lo dèspota lograré que tothom tremoli y que's cumplexi la meva voluntat.
— Però si jo no ho deya per tant.
— Lo dicho, una truyta, y de
tretze. —
Y'ls dos esposos se quedaren sense dir rès, evitantse les mirades y no gosant ni l'un ni l'altre a renovar la conversa per temor de noves disputes.
La senyora Lluisa, sentada en un recó, plorava d'amagat y s'axugava'ls ulls manifestament. Al cap d'una estona,'l senyor Pau, que's trobava en situació violenta pel seu
caràcter, s'acosta de puntetes fins a la vora de la seva esposa y li diu ab gran satisfacció:
— Míra, noya, ni la teva ni la meva: la mona serà de dotze, y l'ou que li manca'l farem ferrat.
— Bésam lo peu; — li contesta la seva dòna alsantse y anantsen al seu quarto ab tota la magestat d'una reyna agraviada.
Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/35
Aquesta pàgina ha estat revisada.
