Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/60

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
61
PERLADILLO

ta granja y fineses de gaspatxo y de begudes, y'l molestava ademés no tenir logro de pagar ni una trista copeta als camarades, per que trobava per tot arreu bestret lo gasto sens ocasió de treure ni un diner del qu'havía cobrat al rebre la llicencia. Abans de tenir un disgust ò qüestions per satisfer la convidada, preferí tenir prudència fins al dia que se'ls hi va pondre'l sol als rondenyos, que fou axis que's va fer públich qu'en Perladillo se'n anava.
 Prou se li oferiren per sota mà'ls galons de cabo de burots, lo xuxo y'l fanal de sereno, ab espectativa de ascendir fins al bastó d'agutzil, ab casa franca y terregada pel braser; rès lo va moure; cap ofrena lo tentà! era petita y poch estesa la ciutat de Ronda per la mesura de ses enveges y'l logro de sa prosperitat!


* * *

 Sabía d'una capital famosa y molt vividora que'ls que hi acudían parlant castellà hi trumfavan millor que'ls de la terra y hi manavan més