Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/87

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


muna, sense inclinacions superiors ni idees perverses, per que'ls esfereeix d'un terme que tot ho proban abans de rendirse, no ja a la mort, sinó a la vellesa. Per ells la química treballa y vetlla per inventar tintures y elixirs per tenyir la barba, restituhir lo cabell y allisarlos lo cutis a fi de conseguirlos joventut rescabalada pera fer lo maco davant les madametes guapes, de les fadrines ayroses y fer caure del escambell als pretendents joves que parlan ab lo cor a la mà y desconexen les malicies y traydoríes del galanteig afinat. Però, a aquexos lo pensar que han de morir los atemorisa y'ls dexa a les portes de la mort.


* * *

 Pompeyo, quin llibre has escrit! ¡La mort, oh tristesa! Voltat de sers que us ploran; quatre llums engroguehits entorn del cadavre; un bagul negre, lo tap qu'ha de cloure eternament tota claror, posat de gayrell a la paret; un Sant Crist agonitzant que vetlla tanta desolació y tanta