Pàgina:Himnes Homèrics (Maragall, 2a ed).pdf/10

I, en tant, les negres foques i els pops faràn dintre meu
llurs caus amagats, i restaré oblidada del món.
Mes, si ara, tu, dea, me fessis el gran jurament
de que son temple bell aquí el déu bastirà
tenint-hi son oracle damunt els homes, llavors...
Aixís digué; i Leto donà son gran jurament:
— Doncs sia aixís per la Terra, per l'ample cel allà dalt,
per l'aigua soterrania d'Estix, i aquest és el gran
jurament més sagrat que puga existir pels déus benhaurats,
que aquí restarà per sempre més el temple flairós
de Febos i el sant recinte pel qual honrada seràs
damunt de totes les illes. — Aixís digué el jurament
amb tots els seus mots; i Delos va gaudir-se del nàixer
d'al-lluny-feridor. Nou dies i nou nits va patir
Leto, doncs, travessada pels horribles dolors
del part; i totes les dees més grans estaven-li entorn:
Diona, Rea, Temis, que els rastres de culpa segueix,
i Amfitrite sonora, i altres immortals, menys Hera,
blanca de braços, que estava al costat de Zeus nuvolós.
Mes res ne sabía Ilitia, que calma dolors com aquells,
restant descuidada al cim de l'Olimp en núvol daurat
per art de la blanca de braços Hera, gelosa llavors
del bell fill que Leto dels cabells formosos anava a tenir.
Doncs les altres dees digueren a Iris que anés
cercant a Ilitia, oferint-li tot d'or un bell collaret
de nou colzades de llarg, per fer-la venir d'amagat
d'Hera dels braços blancs, no fos que la'n desdigués.
Iris, dels peus lleugers com el vent, entès que ho tingué,