Pàgina:Himnes Homèrics (Maragall, 2a ed).pdf/12

de les immortals; i l'illa de Delos tota ella s'omplí
d'una auria florida, com cim de muntanya que's cobreix de flors,
joiosa de veure's damunt, de Zeus i Leto el rebrot,
i aixís escollida entre totes les illes i terres d'endins
per ésser-ne estada preferta i tant amada en son cor.
I tu, llavores, de l'arc argentat, al-lluny-feridor,
te n'anares ja per pujar a l'aspre Cintios, o ja,
fugint de les illes i els homes, sembrares tos temples arreu
i els boscos sagrats amb arbres nombrosos; complaent-te molt
en els cims de muntanya i altures, i també a les vores dels rius,
que corren al mar; mes, oh Febos! aon ton cor més se plau
és sempre a Delos : els jonis, allí, arrocegant
ses llargues túniques, van amb les dones i els fills, en honor
de tu delitant-se en la sacra dança i la lluita i el cant.
Qualsevulla que'ls vegi llavores, diría que són immortals
i exempts de vellesa; alegrant-se de gracia semblanta
en homes i en dònes de bella cintura, de la gran multitud
de les ràpides naus que hi acuden amb tantes riqueses, i més
de la gran meravella que fan les Delies, les verges que són
d'Apolló servidores, d'al-lluny-feridor, per sempre famoses.
Elles fan la lloança del déu, i de Leto i d'Artemis,
que tira sagetes; recorden els homes i dones primers;
i quan entonen llur himne encisen a tots els humans.
Saben els cants i les dances sonores de totes les gents,
i semblen oir-se en una veu sola : l'acorden talment!
Salut a vosaltres, oh Delies! Propici vos sia Apolló
i Artemis i Leto! Recordeu's de mi, que sols vos demano
que un dia que vinga algú a aquesta terra (potsê un afligit