Pàgina:Himnes Homèrics (Maragall, 2a ed).pdf/8

i avora de l'Ínop. Mes ara, a tu, ja tant celebrat
en himnes, oh Febos! jo ¿com cantar-te podré,
a tu, que mous tot cant, ja sia terres endins,
llà on se fan els ramats, o bé en les illes arreu?
a tu, a qui canta tot cim de muntanya i tot lo que és alt,
i els rius corrent a la mar, i el promontori igualment
que sobre d'ella s'inclina, i l'aigua closa dels ports?
Doncs diré com, joia del món, t'infantà Leto
al peu del Cintios i en l'aspra Delos voltada de mar.
Les fosques ones, portades pels vents harmoniosos,
la baten entorn. D'allí t'alçares tu a dominar
damunt els mortals : els que són a Creta, i a Atenes ciutat,
i a l'illa d'Egina, i a Eubea també, famosa en ses naus;
a Peparetos marina, i a Egas Piressia, i a l'Atos tracià;
a Samotracia igualment, al Pelió punxagut,
a les muntanyes de l'Ida emboscat, a Focea i Esciros,
a l'alta Autòcane, i a Imbros poblat, i a Lemnos adusta;
a Lesbos sagrada, la terra de Màcar eoli, i encara
a Guios, la més feconda de totes les illes del mar;
i a Mimant rocosa, i Coricos, la que té els cims tant braus;
i a Claros esplèndida, a Esagia, muntanya eminent;
i a l'alta Micala, a Miletos, i a Coos, poblada ciutat;
i a Cnidos, tant alta també; a Càrpatos, batuda pels vents;
i a Naxos i Paros, i a l'aspra Ranea, i en tots aquells llocs
que Leto seguía volent infantar an al-lluny-feridor.
A cad'una d'aquestes terres anà i demanà acolliment;
prò, estemordides totes del cas, cap d'elles gosà,
tant fèrtils com eren; i Leto, l'augusta, a Delos llavors