Pàgina:Historia de la lengua y de la literatura catalana (1857).djvu/102

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


«Desert d' amichs, de bens é de senyor,[1]
«En estrany loch é en estrany' encontrada
«Luny de tot be, fart d' enuig é tristor,
«Ma voluntat é pensa captivada.
«Me trop del tot en tal poder sotmés,
«No vuy algú que de melasa cura,
«E soy guardats en dos ferrats é prés
«De quem' fan grat d' una trista ventura.
 
«Heu ay vist temps que nom' plasia res,
«Aram' content d' assó quim' fay tristura
«E los grillons leuger ara pren mes
«Quen' lo passát la bella brodadura.
«Fortuna vey qu' ha mostrat son voler
«Sus me volent quen' tal punt vengut sía,

  1. Fol.96 cinco estrofas de 8, torn. de 4. Catálogo razonado de los manuscritos españoles de la Biblioteca nacional de París.