Pàgina:Historia de la lengua y de la literatura catalana (1857).djvu/140

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


«Vehent estar) lurs mares alterades.
«O trist de mi) ¿quin fet pot ser aquest?
«De cuant ensá está axi Barcelona?
«L' arma ab lo cor) de cascú se rahona,
«Acte semblant) no crech may sia vist;
«Car de lurs ulls) diluvi gran despara
«D' aygua, tan fort) que per térra 'ls decau.
«¡Ay! qu' es assó) germans dir me vullau.
«Tots estáu muts) é guardéumen la cara;
«Creix ma dolor) per tal captiviment,
«E de plorar) los fíu prest companyía.
«Molts esforçats) perden la homenía
«E cascú diu) gemegant é planyent:
«O vos omines qui transitis per viam attendite
«Et videte si est dolor sicut dolor meus.»