Pàgina:Historia de la lengua y de la literatura catalana (1857).djvu/141

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


«Ab dolor gran) é fora de mesura
«Vull jo dir part) d' una trista mort;
«Ab dolor gran) abundós en tristura
«Vos denunciu) aquesta mala sort:
«Ab dolor gran) passá d' aquesta vida
«Al lloch etern) lo princep d' Aragó;
«Ab dolor gran ) lo poblé tots jorns crida
«Molt fort plorant) dient Deu lo perdó.

«Ans que morís) espay de gran estona
«Ell parla clar) ab un aire plasént,
«Ans que morís) á tots de Barchinona
«Recomaná) son fillet á sa gent:
«Ans que morís) en gran humilitat
«Volgué pregar) tot hom li perdonás;
«Ans que morís) pres derrer comiat
«A tots dient) que algú no ploras.

«Aprés d' assó) son cap va inclinar
«Junctes las mans) loant lo criador;
«Aprés d' assó) los ulls li viu tancar
«Ab un suspir) ¡pensau quina tristor!
«Aprés d' assó) l' ánima s' aparta
«Dexant lo cor) é montántsen' á Deu,
«Aprés d' assó) tot hom Jesús pregá
«Dient, Senyor,) es lo servidor teu.»