Pàgina:Historia de la lengua y de la literatura catalana (1857).djvu/220

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


« Y entre altras principáls, dócils montanyas
« De sentiment rompéres tas entranyas.

  ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·

« Montanya , á quí primera
« Dona lo sol cada matí 'l bon dia,
 « Y atent desde la esfera
« Te saluda galant ab bisarría ;
« Mes no es molt que lo sol te fassa salva
« Puig cantas á l' aurora al rallar l' alba.

  ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·

 « Cual garsa , que lleugera ,
« Sobre las densas tempestats s' en puja
 « Miras baix altanera
« La formació dels llamps y de la pluja,
« del estrago tas cimas son exentas,
« Puix t'elevas de sobre las tormentas.

 « Cuant acaba lo dia
« Lo esplendor abreviat de son imperi ,
 « Y al sol en sa agonía
« Li prevé sepultura altre hemisferi ;
« Lo mar mediterrá ta sombra banya
«Trenta millas distant de la montanya.»