Pàgina:Historia de la lengua y de la literatura catalana (1857).djvu/241

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


«En llemosí al senyor pregaba cada dia,
«E cántichs llemosins somiava cada nit.

 «Si quant me trobo sol , parl' ab mon esperit,
«En llemosí li parl' que llengua altre no sent,
«E ma boca llavors no sab mentir ni ment,
«Puix surten mas rahons del centre de mon pit.

 «Ix donchs per espressar l' afecte mes sagrat
«Que puga d' home en cor gravar la ma del cel ,
«O llengua á mos sentits mes dolsa que la mel ,
«Que m' tornas las virtuts de ma innocent edat.

 «Ix é crida pel mon que may mon cor ingrat
«Cesserá de cantar de mon patró la gloria ;
«E passie per ta veu son nom é sa memoria
«Als propis , als estranys, á la posteritat.»[1]
 (Agosto 24 de 1833.)

  1. Diccionario de los Escritores catalanes, págs. 48 y 49