Pàgina:Historia de la lengua y de la literatura catalana (1857).djvu/252

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


«Mes, ¿qué importa si sord á ma querella
«No respon, no, jamay á mon dolor!

 «¿Qué me importa ta fértil primavera
«Ab sas perpetuas olorosas flors,
«Si també de la Espanya en la pradera
«Gallardas naixen ab sos cent colors!
  ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·
 «Y aqueix be, que somío en mon deliri ,
«Que trastorna mon seny y ma rahó,
«Espanya es la que causa mon martiri,
«Y es á mos ulls dolçíssima il'lusió.

 «Joy tornaré y encaraque bramant
«La extesa mar se posi altiva y fera;
«Y lo Aquiló sa furia deslligant
«Se me presentí ab ráfagas severa.

 «Passéu jornadas, rápidas, lleugeras,
«Y ab vosaltras també mas tristas horas;
«Prompte fugiu , pintadas primaveras,
«Y passéu sens cessar moltas auroras.

 «Que jo tan sols desitjo, sols anhel',
«Del mar undós las onas ja partir:
«Tornar á Espanya, contemplar son cel,
«Sas auras respirar, y allí morir.»
 M. P. y R.
 ( isla de cuba, Juny 30 de 1843).