Pàgina:Iliada (1879).djvu/189

una superba nuvolada d' or, d' ahont se desprenen brillantas gotas de rosada. Aixis, entre 'ls brassos de Juno, lo pare dels deus, dominat per l'amor y'l somni, s'adorm apaciblement en lo cim mateix del Gargaros. Tot seguit lo Somni corre cap á la flota dels Grechs, pera advertirho al deu que conmou la terra. L' empren y li diu:
 «Neptú, dona socors ara tant com vulguis als Aqueus, donalshi gloria, al menys per un instant, mentres que Júpiter estigui dormint. Jo l' he ensopit profundament, y Juno l' ha seduit perque s' entregue ab ella á las dolsuras del amor.»
 Lo deu se 'n va corrent cap á las ilustres tribus dels guerrers, després d' haber animat á Neptú á socórrer als Grechs. Aquet al mateix moment se posa al devant de las primeras filas y esclama:
 «Argius: ¿cedirém un' altra volta la victoria als fills de Priam. perque s' apodere de la flota, y consegueixi una inmensa gloria? Al menys aixis ho espera y se 'n gaudeix, encoratjat al veure la cólera y l' inacció d' Aquiles. Mes nosaltres no trobarém á faltar al fill de Peleo, si 'ns disposem á apoyarnos mútuament en la lluyta. Amichs, fem lo que vaig á proposarvos; cubrimnos ab los mes grans y millors escuts. Posemnos demunt del cap cascos de bronzo; en nostras mans portem empunyadas las mes prolongadas llansas; anem. Vull conduirvos, y dubto que 'l fill de Priam ne surte bé, per molt que sigui 'l seu ardor. Vosaltres, per qui 'l valor en las batallas es ferm, inalterable, y que porteu las armaduras llaugeras, donéulos al menys robustos y que aquestos us donguin los seus amples escuts.»
 Diu aixó: los Grechs, seguint lo seu consell, s' apressuran á obehirlo. Los reys mateixos, Diomedes, Ulisses, Agamemnon, á pesar de las sevas feridas, los disposan á lluytar, recorren totas las filas y presencian lo cambi de las armaduras. Los mes robustos, prenen las armas mes feixugas; los déèbils, prenen las mes llaugeras. Quan los héroes han cubert lo seu cos ab lo bronzo brillant, se tiran al combat. Al seu devant camina T deu que conmou la terra, Neptú, portant en sa robusta má una llarga y formidable espasa, que sembla 'l llamp. No li es permés servirsen en la batalla, pero al mirarla lo temor s' apodera dels guerrers.
 Héctor, pe'l seu costat, ordena las filas dels Troyans.
 D' aquesta manera, Neptú, de blavenca cabellera y l' ilustre Héctor, preparan lo combat terrible: aquest en ajuda deis Troyans y aquell en pró dels Grechs. Las onas bramúlan vers á las tendas y las naus, y las duas hosts se conmouhen en inmensa cridoria. L' estrépit de las onas marinas que reboten, impelidas per la violencia del Boreo, en los rompents de la costa; lo cruiximent del foch que en la montanya devora á un bosch espayós; los brams dels vents sonorosos que lluytan furiosos contra las alsinas d' ampla copa, no son mes