Pàgina:Iliada (1879).djvu/191

passa l' espatlla; l' héroe cau en la pols, y ab las mans esgarrapa la terra. Polidámas se 'n gaudeix terriblement y esclama:
 «No, aquesta no ha sigut una llansada tirada en vá per lo bras robust del fill de Pantos; un héroe grech l' ha rebuda en sas entranyas, y 'm sembla que en ella podrá apoyarse pera baixar als palaus de Plutó.»
 Diu aixó, y 'ls Aqueus sl afligeixen per aquest gaudiment; aquestas paraulas conmouhen sobre tot l' esperit de l' ilustre Ayax, fill de Telamon, perque ha vist caure 'l guerrer al seu costat. Dirigeix tot seguit contra 'l Troyá, que recula, la seva llansa esplendenta: Polidamas salta oblícuament y s' escapa aixis de la mort. Més lo voler dels deus ha condemnat á Arquíloco, fill d' Antenor: lo bronzo li penetra per la juntura del coll y del cap, li trenca l' última vértebra y li trinxa 'ls dos muscles. Cau, de manera que 'l cap, la boca y 'l nas li tocan á terra avans que 'ls genolls.
 Ayax, ara, interpela al valent fill de Pantos:
 «Mira, Polidámas, y contéstam sincerament: ¿no he vensut á un guerrer digne de venjar la mort de Protenor? No 'm sembla que estigués faltat de valentía, ni d' innoble ascendencia; tó totas las faccions de la familia d' Antenor, y prou deu esser son germá ó son fill.»
 Aixís parla, coneixentlo bé, y 'l ánima dels Troyans está plena de dolor. Allavors Acamas, defenent lo cos del seu germá, dona una llansada al Beoci Promacos, que estirava ja 'l cadavre pels peus. Acamas se 'n gaudeix terriblement y esclama:
 «Argius, á las fletxas consagrats, eterns amenassadors, no están reservats á nosaltres solament lo mal y las afliccions; també arriba sovint fins á vosaltres la mort. Guayteu com dorm entre vostras filas Promacos, vensut per la meva llansa. ¡Mon germá no ha tingut d' esperá per llarch temps la venjansa! ¡Es ben cert que tothom desitja deixar, en casa seva, un germá que pugui venjarlo en los combats!»
 Diu aixó: y l' aflicció s' apodera dels Aqueus per aquest gaudiment: aquestas paraulas conmouhen sobretot l' ánima de Peneleo, que embesteix á Acamas. Aquest no espera l' embestida del rey Peneleo, qual pica travessa á Ilioneo, fill de Forbas, rich en remats d' ovellas, mes que cap altre Troyá, estimat de Mercuri que li ha donat espléndits bèns. ¡Fora d' ell, la mare d' Ilioneo, no te cap mes fill! La llansa li entra per sota las cellas, en lo naixement del ull, li fa rajar la pupila, li traspassa l' ull y se li clava en lo cráneo. Cau. ab las mans estesas. Peneleo allavoras, ab la seva espasa, li talla 'l coll, y fa rodolar per terra 'l cap ab lo casco, y la llansa enfonzada en l' ull. Peneleo l' alsa com si fos lo cálzer d' una rosella, lo mostra als Troyans, y gaudintsen esclama:
 «¡Oh Troyans! aneu á dir al pares estimats de l' ilustre Ilioneo que 's lamenten en son palau; l' esposa de Promacos tampoch podrá ale