Pàgina:Iliada (1879).djvu/218

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

t' ho aprobará. Encara 't dich mes, y fés que mas paraulas entren en ton esperit: si envias á Saperdon viu á sa morada, ten compte que molts altres deus no vulguen tot seguit fer fugir als fills seus de las desastrosas batallas. Molts fills de diferents inmortals lluytan á favor de la grandiosa ciutat de Troya. ¡Quina cólera s' apoderaría allavors dels seus pares! A pesar del teu amor per Sarpedon, á pesar de la pietat que conmou 'l teu cor, disposa que en aquesta lluyta terrible Sarpedon quede vensut per las mans del fill de Menecios; mes tant bon punt l' ánima y la vida l' haurán abandonat, ordena á la Mort y al Somni que 'l transporten á la fértil encontrada dels Licis. Allá, 'ls seus germans y amichs celebrarán los seus funerals, l' enterrarán en una tomba y li aixecarán una columna, que aquesta es la recompensa dels morts.»
 Diu aixó y persuadeix al pare dels deus y dels homes, lo qui esparceix per demunt de la térra una rosada de sanch, pera fer honors al seu fill ben volgut que Patroclo va á matar en los camps fértils d' Ilió, lluny de sa patria.
 Los dos héroes están marxant l' un contra l' altre, van á trobarse y Patroclo fereix en lo ventre á Trasimelo, valerós escuder del rey, y li arrenca la vida. Sarpedon tira la seva llansa esplendenta; mes lo tret se desvía y travessa l' espatlla dreta de Pedaso, que renilla exhalant l' ánima, y cau jamegant demunt l' arena mentres que la vida li fuig. Los altres dos corcers giran pe'l costat; lo jou cruxeix y las bridas s' embolican, perque 'l caball del devant jau demunt l' arena. L' ilustre Automedon, veu tot seguit lo remey; treu la llarga espasa que s' apoya en sa cuixa robusta, y sense pensarshi mes, talla las llargas corretjas que van al caball de guia. Xanto y Balio s' acostan, se redressan, y obeheixen al fré, mentres que 'ls dos héroes comensan de nou á combatre.
 Sarpedon dona un altre colp en fals; lapuntade la llansa que tira, raspa, sense ferir, l' espatlla esquerra del fill de Menecios. Patroclo tot seguit, llensa la seva arma, y aquest si que no es tret perdut; lo bronzo penetra en lo lloch ahont las entranyas s' ajuntan al voltant del cor. Sarpedon cau. Aixis com del cim d' un puig elevat, l' alsina, 'l pollancre ó 'l pi d' alta soca, rodola per terra, tallat per la destral afilada del destre obrer constructor de vaixells, aixis mateix l' héroe resta caigut devant de son carro, condolintse y esgarrapant la térra sanguinosa. Del mateix modo que un toro feréstech, lo mes superbiós entre 'ls bous de peu llauger, al trobarse sorprés per un lleó en mitj del remat, mor bramant entre las dents de la terrible fera, del mateix modo 'l rey dels Licis, mortalment ferit pe'l brás de Patroclo, s' enfureix encara, y cridant al seu company fidel:
 «Estimat Glaucos, li diu, héroe intrépit, ara 't pertoca lluytar y fer veure 'l teu valor. Que la guerra furiosa siga 'l teu anhel, si tens