si desde 'l moment, en lo mes fort de l' aspra lluyta, l' ilustre Héctor l' estendrá ab lo bronzo demunt lo cos del diví Sarpedon, y li traurá l' armadura, ó si Patroclo encara continuará la matansa de nombrosos combatents. Per últim li sembla preferible que 'l valent company d' Aquiles, sembrant lo carnatje per allá ahont passe, fasse recular vers á Ilió á Héctor y als Troyans. Tot seguit lo pare dels deus ablana 'l coratje d' Héctor, lo qual al moment puja á son carro, lo fa girar y ordena als Troyans que 'l segueixen; perqué reconeix que s' inclinan pel costat dels Grechs las balansas sagradas de Júpiter. Los generosos Licis també minvan en sa constancia; empréñen la fugida, plens d' horror al veure 'l seu rey ajegut, ab lo cor traspassat, entre un munt de cadávres, perque nombrosos héroes han caigut al voltant seu mentres lo fill de Saturno sostenia la violencia de la lluyta. Los vencedors per últim despullan lo cos de Sarpedon de sas armas resplandentas, y Patroclo ordena als seus companys que las porten á las naus. Allavors lo deu que acopla las nuvoladas se dirigeix á Febo:
«Ara, estimat Apolo, retira á Sarpedon del combat, pórtal resguardat pera rentarli la sanch de que está plé; fícal dins del riu; després, quant l' haurás perfumat ab ambrosia, y cubert de vestits incorruptibles, confíal á dos conductors llaugers, á la Mort y á son germá bessó lo Somni, que 'l portarán ab prestesa entre l' opulent poble de l' espayosa Licia. Allá, 'ls seus germans y 'ls seus amichs li celebraran funerals, lo posarán en una tomba y li aixecarán una columna; que aquesta es la recompensa que obtenen los morts.»
Diu aixó: Apolo obedient á la veu de son pare, baixa del cim de l' Ida al lloch del terrible combat, n' entreu tot seguit al diví Sarpedon lo porta resguardat, lo fica á la corrent del riu, li fa perfums d' ambrosia, lo cubreix de vestits incorruptibles, y 'l confia á dos conductors llaugers, á la Mort y al Somni, germans bessons, que volant van á depositarlo entre 'l poble opulent de la espayosa Licia.
Patroclo entretant dóna préssa á Automedon, excita 'ls seus corcers, se tira á la persecució dels Troyans y dels Licis, y aquesta fou la seva gran falta. ¡Insensat! si hagués seguit los consells d' Aquiles no hauria caigut en brassos de la funesta Parca. Los propósits de Júpiter prevaleixen sempre á ne 'ls dels homes; fa fugir al home valent que ell mateix ha portat al combat, y li pren ab facilitat la victoria. Allavors encara deixava en tota llibertat lo furor del héroe.
Patroclo ¿quin sigué 'l primer y quin l' últim dels que caigneren baix los teus colps, en los moments en que 'ls deus te portavan á la mort?
Adrasto fou lo primer, després Autonoos, Equeclos, Perimos, fill de Mégas, Epistoro, Melanipo, Elasos, Mulios y Pilarto. Aquets hé-
