Pàgina:Iliada (1879).djvu/313

 Dient aquestas paraulas, posa 'l urna entre las mans de Néstor, que l' acepta plé de satisfacció y respon:
 «¡Oh fill meu! tas paraulas respiran sabiduría. En efecte; no tinch ja fermesa en los peus, amich; y els meus brassos units á las mevas espatllas, no 's mouhen ab facililat. ¡Quant me dol no trobarme en la meva florida joventut! ¡no trobarme en tot lo meu vigor, com quan los Epeus celebraren los funerals del rey Amarinceo, en Buprasi, ahont los fills d' aquest héroe oferiren magnífichs presents! Allavors, cap guerrer podia compararse ab mí, ni entre 'ls Epeus, ni entre 'ls de Pilos, ni entre 'ls Etolis superbos. En lo pugilat, aventatjava á Clitomedes, fill d' Enops; vaig véncer en la lluyta á Anceo, de Pleuron, que 's va batre ab mí; y, á pesar de la seva llaugeresa, vaig avansá á l' ficlos en la carrera. La meva llansa volá més lluny que las de Fileo y de Polidoro. Los fills d' Actor solament féren avansar lo seu carro al meu; eran dos y aixó 'ls valgué, y desitjavan ardentment aquesta victoria, per la qual s' habian reservat los millors premis. Aquestos dos germans eran bessons; l' un ab má forta sostenia las bridas y dirigia 'ls caballs, mentres l' altre 'ls excitava ob lo fuet.
 «Aixó es lo que era jo avans; ara, es als jóves guerrers á qui toca entrar en lluyta. Ara es forsós que obeheixi á la trista vellesa, aixis com avans combatía ab los héroes. Mes segueix, Aquiles, honra al teu company ab jochs fúnebres. Acepto 'l present que m' ofereixes, y 'l meu cor n' está plé d' estremada alegría, perque sempre 't recordas d' un anciá que 't volgué, y no l' oblidas de donarli 'ls honors que deu rebre entre'ls Grechs. ¡Vulgan los deus, pera recompensarte, concedirte bona cosa de bens!»
 Diu aixó: l' Eácido després d' haber escoltat ab tota atenció al fill de Neleo, se 'n va á través de l' espessa munió dels Argius, y tot seguit posa devant de l' assamblea 'ls premis del terrible pugilat: es lo primer una mula vigorosa de sís anys, sense domar y casi bé indomable; després, pel vensut, es l' altre premi una doble copa.
 «Atrida, diu, y vosaltres Grechs, invito á dos homes experts en lo pugilat á venir ó aixecar los brassos, pegarse l' un al altre y disputarse aquestos premis. Aquell á qui, en presencia de tota l' armada, Febo donará la victoria, se 'n endurá á sa tenda la mula laboriosa; lo vensut, se 'n endurá la doble copa.» Ditas aquestas paraulas tot seguit s' alsa un guerrer alty hermós, destre en lo pugilat; Epeos, fill de Ponopeo, posa las mans demunt de la mula laboriosa y exclama:
 «Que s' acosti donchs lo qui té de guanyar la copa; perque 'm sembla que ningú entre 'ls Grechs tindrá la pretensió de véncem, d' emportarsen lo primer premi. Sí; 'm gaudeixo d' aventajarlos á tots. ¿No es prou que tinga d'esser inferior á molts en las batallas? Mes