Pàgina:Iliada (1879).djvu/330

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

més está esposat als ultratjes; la fam devoradora 'l persegueix per tota la terra, va errant per tots los llochs, y no 's veu respectat pels deus ni pels mortals. Aixis, los deus han fet á Peleo richs presents; ha aventatjat als al tres homes per sos tresors y sas hisendas; regna encara sobre 'ls Mirmidons, y essent senzill mortal, los deus li han concedit per esposa una deesa. Mes també á n'ell Júpiter li ha imposat la seva part de desventura; d' ell no han nascut en son palau nombrosos fills destinats á ésser reys; té un sol fill de qui son comptats los dias; no só 'l sosteniment de sa vellesa, y lluny de ma patria, 'm trobo en los camps troyans per la teva ruina y per la de la teva familia. Tu també, anciá, hem sentit á dir que eras un dia opulent; tots los que per demunt de nosaltres habitan en Lesbos, estancia de Macaris, y mes lluny encara, la Frigia y las costas del inmens Helespont, recordan que brillavas per los tresors y pels teus fills. Mes, desde que las divinitats celestes han fet batre demunt teu 'l flagell de la guerra, 'ls combats y la matansa sense treva envoltan á Ilió. Suporta aquestos mals, no mantenguesen la teva ánima un dol etern. Es per demés que t' afligeixis per causa de ton fill; no lograrás ferlo reviurer, y serás tal vegada víctima d' alguna altra desgracia.
 —¡Ah! respon lo divi anciá, no 'm fasses seure, favorescut de Júpiter, mentres que Héctor estigui jacent sense sepultura en mitj de las tevas tendas. Tórnam al fill meu; que 'l veigi ab mos propis ulls; acepta 'ls nombrosos tresors que 't porto. ¡Gaudeixten y tórnaten ab ells á ta patria, tu, que poguentme matar ara m' has deixat viure y disfrutar de la llum del sol.»
 Aquiles, llensa á Priam una mirada colérica, esclamant:
 «No m' irrites pas ¡oh anciá! He resoll tornarte á Héctor; la meva mare, la nereida á quí dech la vida, m' ho ha ordenat en nom de Júpiter. Comprench, Priam, y no pots amagarmho, que un dels deus t' ha servit de guia pera venir fins als vaixells llaugers dels Grechs. Jamay cap mortal ha gosat, ni fins trobantse en la flor de l' etat, venir fins á mon campament; no ha burlat la vigilancia dels centinellas; no ha obert y tancat fácilment la tanca de las mevas portas. Acaba donchs de despertar los sufriments de la meva ánima, si no volsque 't tregui, per més que vinguis suplicant, y que infringeixi las órdres de Júpiter.»
 Diu aixó: 'l venerable Priam, plé de temor, s' abaixa á las órdres del guerrer. Allavors lo fill de Peleo, parescut á un lleó, salta fora de sa tenda; no vá sol, dos criats l' acompanyan: Alcimo y l' héroe Automedon; los companys seus que, desde la mort de Patroclo s' estima més. Deslligan las mulas y 'ls corcers, introdueixen al heralt del rey, lo fan seure en un assiento, y treuhen de la brillanta carreta los presents inmensos, réscat del cap d' Héctor. No més deixan dos mantells