Pàgina:Iliada (1879).djvu/51

rats y espereu á tota l' armada, vosaltres á qui pertoca avansar, mostrarvos en primera fila y ficarvos en lo més fort de l' encesa lluita? ¿No sou vosaltres los primers á qui invito quan preparém un convit pels ancians del poble? ¡Vos agrada allavors menjar á mida de vostres desitjos la carn rostida y beurer á copas plenas lo ví delectable, y ara vos agrada 'l ser simples espectadors, per més de que deu batallons grechs fessen volar á vostra presencia 'l ferro inflexible!»
 —Atrida, contesta Ulisses llansant demunt d' Agamemnon una mirada plena d' ira, ¿quina paraula s' ha escapat dels teus llabis? ¿Cóm es que dius que permaneixem lluny del combat? Tant prompte com nosaltres, Aqueus, veurém que 's desperte Marte contra 'ls Troyans, si aixís ho vols y si cap dupte 'n tens, veurás combátrer en las primeras filas al pare estimat de Telémaco. ¡Resérvat, donchs, los discursos fets en vá!»
 Lo poderós Agamemnon, veyentlo airat, li sonríu y 's retracta dientli: «Fill de Laertes, no 't rependré desmesuradament, y res t' ordeno. ¡Massa que sé 'l cor gran y prudent que en ton pit se tanca! Sí; 'ls teus sentiments son los meus mateixos. Vès, donchs, y si he dit un sol mot que 't servesca d' aflicció, ja ho repararé mes tart; y perméten los deus inmortals que lo que dich, aixís ho transporte 'l vent!»
 Ditas aquestas paraulas los deixa, y se 'n vá vers als altres guerrers. Troba al moment al magnánim Diomedes, dret, inmóvil demunt del seu carro; al seu costat hi ha Estenelo, fill de Capaneo. Al véurer al fill de Tideo, Agamemnon lo reprén y li dirigeix aquestas breuas paraulas:
 «¡Ay, fill del ilustre Tideo! ¿perqué tremolas? ¿perqué buscas cóm podrás escaparte del combat? Lo goig de ton pare era, no 'l témer com tú, sino 'l combátrer l' enemich molt avans de que ho fessen los companys seus. Aixís parlan d' ell los que 'l vegeren lluitar, perqué jo no he prés part ab ell en las batallas y en cap l' he vist; mes diuhen que sobressortía entre 'ls Argius. Vingué, sí, en pau á Micenás, ahont rebé l' hospitalitat, allavors que, junt ab lo rey Polinice, parescut als deus, reunía las tropas que sitiaren las murallas sagradas de Tebas. Los dos reys demanaren un valent cos de socors; lo poble ho aplaudí y volía donárloshi, mes Júpiter no li permeté ferho manifestantlhi ab senyals desfavorables. Se 'n anaren donchs, y ja habian fet una bona part del seu camí, quan al arribar á las fértils marges del Asopo, cobert de joncars, los Grechs encarregaren á Tideo l' embaixada á Tebas. Ton pare marxá y trobá nombrosos fills de Cadmus sentats á taula, en lo palau del valent Eteocles. Allá, encara que estranjer, encara que sol en mitj d' un poble enemich, l' intrépit Tideo no 's torba per res; provoca als Tebans á singulars certámens y de tots surt ell vencedor, perque Minerva es per ell decidida protectora. Los caballers tebans, plens de despit disposan en lo camí que segueix á son retorn, una em-