Pàgina:Iliada (1879).djvu/8

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


aquest seria lo teu postrer ultratje. Mes, jo t' ho anuncio; jo t' ho juro solemnement: sí, per aquest ceptre, que no den produhir fullas ni brancas, desde que en la montanya sigué separat de la soca, y que no tornará á florir may mes, ja que l' acer l' ha despullat de son fullatje y de la seva escorxa, per aquet ceptre que ostentan en las mans mentras administran justicia 'ls fills de la Grecia, guardians de las lleys dictadas per Júpiter, jo 't juro y es un gran jurament, jo 't juro que vindrá dia en que tots los Grechs anyorarán amargament á Aquiles; y a pesar de ton dolor no podrás socorrerlos, quan en tropell caurán espirants als colps del homicida Hector! Allavors te consumirás, encoratjat contra de tú mateix per haber despreciat al mes valent dels Grechs.»
 A aquestas paraulas lo fill de Peleo rebat per terra 'l ceptre guarnit de claus d' or, y sen torna á son siti; Atrida en lo seu, bull de cólera. Entre ells de prompte s' alsa lo conciliador Nector, armoniós orador de Pilos; l' eloqüencia sortia de sos llabis mes dolsa que la mel. Habían desaparescut ja dugas generacions d' homes com ell nats y nudrits en l' opulenta Pilos; regnava ell sobre la tercera. Ab lo cor plé de bona voluntat arenga als Grechs y 'ls hi diu:
 «¡Ay! ¡quina aflicció mes gran vé á la terra dels Aqueus! ¡Ben cert que Priam y 'ls filis de Priam, y tots los demés Troyans se 'n alegrarían en son interior, si entengueran lo que esteu fent disputant, vosaltres que, entre 'ls Grechs, sobresortiu en lo consell y en las batallas! ¡Mes obehiu! un y altre sou nats molt temps després que jo. M' he trobat en altres temps entre héroes més ilustres que vosaltres y cap d'ells m'ha desdenyat. No; jamay he vist, ni veuré may mes, guerrers com Pirotóo; Drías, pastor dels pobles, Ceneo, Exadi, 'l divi Polifemo y Teseo, fill d' Egeo, comparable als deus inmortals. No pot duptarse que eran valents aquestos homes los més braus que haja nudrit la terra y lliutaren ab valerosos enemichs, ab los centauros de las montanyas, als qui destruiren de una manera terrible. Y jo he viscut entre aquestos reys, ells mateixos me cridaren á prop seu, y sortint de Pilos, me 'n aní á trobarlos lluny dels camps paterns; al costat d'ells he combatut segons mas forsas. ¡Ara, cap dels mortals que respiran demunt la terra podria lluitar contra d' ells! Donchs bé; en los consells estavan d' acort ab mi y 's deixavan persuadir pels meus discursos. Obehíume donchs també, que aquet es lo partit més prudent. Atrida, guárdat bé, per molt que siga ton poder, de péndrer á la jove captiva, déixala al fill de Peleo, que es la recompensa que li lian donat los fills de lo Grecia. Y tú, Aquiles, renuncia al pensament de sostenir una querella contra un rey, més gran que tots los demés condecoráts de ceptre, glorificat per Júpiter y colmat d' honors. Si tú l' aventatjas en valentía, si tens per mare una deesa, ell es més poderos que tú y regna sobre pobles més nombrosos. Atrida, reprimeix donchs la teva cólera; sí,