Vés al contingut

Pàgina:Invasió dels alarbs en la Cerdanya (1878).pdf/12

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

10

Mes en los Pirineus, devia succehirlos lo contrari: no era sols la naturalesa que s' oposava á las ventatjas del enemich; era la decissió dels habitants, puig com diu molt bé Cenac Moncaut: «si estavan establertas en aquells monts diferentas familias, no s' hi veya més qu' una creencia, un interés, un pensament.» Tots los antagonismes de rassa morian enfront de la resolució suprema de sostenir sa fé rel-ligiosa, resistir als alarbs y expulsarlos de la Pen-isla. Y aquest pensament, aquesta aspiració, subsistí sempre arrelada y 's deixa entreveure en totas las accions qu' aném á referir.

No cerquéu galanura d' estil en mon travall; la exposició sensilla dels fets, la deducció dels mateixos es lo que á mon entendre procedeix.