Vés al contingut

Pàgina:Invasió dels alarbs en la Cerdanya (1878).pdf/16

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

14

li lo pas, ja que tots los historiadors consultats diuen, que 'l capdill va limitarse á provar fortuna en accions de poquíssima importancia, en «algarás». En aquells monts, en la Cerdanya devía revifarse l' abatut esperit dels vensuts habitants de nostra terra: allí devian donarse alashoras los primers crits d' Independencia. Y 'l suposarho, es perque los que s' hi havian retirat, passats los primers jorns despertaren com se diu, del somni que 'ls tenia rendits y comprengueren que molt podian y mes devian fer pera lliurar á sa esclavitjada patria. Francisco Compte diu, que molts dels refugiats en las montanyas ceretanas s' establiren en las fragositats del Canigó, d' ahont no eixiren durant molt temps.

Los cristians retirats en lo Pirineu transformaren poch á poch aquells monts en fortalesas; los ports, los torrents, las alturas y fins las cavernas, foren aprofitadas pera construirhi obras de fortificació, responent á un sistema estratégich que havia de produhir resultats beneficiosos ja que al adoptarlo s' escoltava la veu del patriotisme y no s' ambicionava la gloria, sino lo profit que 'n reportarian la nació y las creencias. En los punts mes alts de la carena s' establiren torras d' observació y desde ellas 's trasmetia la veu d' alarma per medi de signes convencionals (5). En la part de la Cerdanya 's conta que