cias al compromís que lo sitiador feu de respectar vidas é hisendas als habitans cristians de la ciutat, que assessinaren als muslims que 'ls subjugavan. Marca diu que quant aquell siti, 's someteren també á Pepin, lo Roselló, lo Conflent y part de Catalunya, que si be es cert que de moment no tingué cap ventatja positiva puig se concreta á cambiar de senyors, cobrá coratge per empendrer ab mes esfors la reconquista. Desde aquell moment Cerdanya pertanyía á la casa Franca. Suposan moderns orientalistas que si Pepin arrivá á entrar en Catalunya, tingué d' abandonarla ben aviat, no per oposició dels naturals sino per efecte de las paus que 's firmaren entre aquell rey y 'l capdill alarb Abd-al-Rhaman. Mes lo cert es, y 'ls mateixos autors ho reconeixen, que per aquells temps governava la Cerdanya un senyor cristiá nomenat Galindo, que per lo exposat fins ara devém suposar tributari del monarca franch.
Havém deixat d' esmentar als «Nou barons de la fama» perque sa existencia, combatuda avuy ab recta crítica y ben apoyada disertació 'ns apartaria bon xich de nostre objecte, y en lloch, de seguir los passos que 'ns marcan las historias y las veras crónicas, nos confondriam en lo camí de la llegenda. Pujades diu que las companyías d' aquells senyors, s' establiren en
