A vint-i-tres anys era doctor en medicina, i la meva erudició, en matèries filosòfiques i literàries, sobrepujava la de molts tinguts per eminències dintre el renaixement noucentista català.
Lluny de mi tota mena de petulància, però en arribar el cas, sempre podia citar un llibre més entre els que més en poguessin citar en llurs articles i disertacions d'ateneu.
Posseïa una gran memòria, una gran fluidesa d'idees, un gran aplom, una enorme irreverència, una subtil argumentació, molta agressivitat i un estil irònic i sinuós. No havia pas esmerçat els meus coneixements ni la meva agilitat intel·lectual en cap obra d'empenta, ni en cap descobriment científic. Pensava que això de treballar pels savis equival a contentar-se en romandre obscur, car són pocs els que us entenen i us admiren.
Per altra part, les meves facultats i el meu gènit, estaven renyits amb la constància, el mètode i l'esforç perdurable. Era home d'arrencada, de vivor i energies súbites. El fulletí, l'article periodístic, la