Vés al contingut

Pàgina:Jo! Memòries d'un metge filòsof (1925).pdf/17

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
17
jo! memories d'un metge filosof

rada. Em presentaven als ingenus provincians un poc astorats, com un altre prodigi de la urbs. Un Pérez, doctor, que escrivia el català amb pintoresca llestesa, que parlava de matèries abstractes i defensava les reivindicacions nacionalistes, els produïa un inexplicable desconcert.

Demés la meva figura i el meu trajo resultaven dignes d'atenció. Duia el cabell llarg i partit en clenxa sobre el front; la barba, sense artifici d'estisora, enquadrava el meu rostre oval d'un tendríssim enrinxolament de pèl bru; les celles eren dos arcs perfectes, ni massa junts ni massa separats; els ulls, d'una dolcesa enganyadora, miraven dreturerament, envoltats de certa rojor parpebral, indecís de pregons estudis i d'ímprobes lectures; i el nas recte i proporcionat, els llavis fins i les dents simètriques i blanques, completaven la meva faç, que, no és per dir-ho, tenia en conjunt, una semblança notable amb la de Jesús-Crist.

Comprendreu que jo no havia pas deixat d'analitzar les meves fesomies davant del mirall. Es una obligació aquesta que tot home superior ha d'imposar-se; car la curiositat per si mateix no sols és la més digna i justificable de totes les curiositats, sinó la més útil i necessària. Mal anirà pel món aquell que desconegui la impressió que pot arribar a produir la seva cara en els altres i els averanys que suggereix.

Jo, per exemple, estava ben segur de desvetllar la simpatia i l'interès dels que em veien per primera vegada. Sols la boca tenia una significació enutjosa. A desgrat del bigoti, que s'esllanguia